Entrevista a Salvador Macip investigador de la Universitat de Leicester (Regne Unit

Aquí podem veure un vídeo molt interessant del doctor Salvador Macip, investigador de la Universitat de Leicester (Regne Unit), on ens corrabora la nostre tesi de "PER QUÈ DESCONFIEM DE L'ÈTICA FARMACÈUTICA?" en una entrevista, encara que ell no esta del tot en contra.

Macip, contrari acèrrim de les teories conspiratives que sempre parlen de foscos interessos de les farmacèutiques en l'aparició de pandèmies, no dubta a enumerar les males pràctiques de la indústria farmacèutica (pressionar perquè els metges receptin certs medicaments, aconseguir que l'administració admeti medicaments no necessàriament útils, etc.), però nega que no facin sinó enganyar i estafar. 'No en toca més remei que tenir-les en compte i confiar-hi, perquè les farmacèutiques formen part del nostre sistema sanitari.'

Macip desmunta més teories, com la que diu que el vaccí del doctor Patarroyo, de Colòmbia, contra la malària va ser frenat per les farmacèutiques, però, en canvi, sí que dóna una certa credibilitat als estudis que indiquen que el Prozac.

"El jardinero fiel"






Fitxa tècnica:
Títol Original: The constant gardener
Gènere: Drama, thriller.
Adreça: Fernando Meirelles
Guió: Jeffrey Caine (basat en la novel·la de John Li Carré). 
Producció: Focus Features, The UK Film Council, Potboiler i Sciom Films.
Països: Regne Unit
Any de producció: 2005
Repartiment: Ralph Fiennes (Justin Quayle), Rachel Weisz (Tessa Quayle), Danny Huston (Sandy Woodrow), Bill Nighy (Sir Bernard Pellegrin), Pete Postlethwaite (Lorbeer), Bernard Otieno Oduor (Jomo), Donald Sumpter (Tim Donohue).


Resum:

Basant-se en la novel·la de John Le Carré, "El Jardinero Fiel",narra la història de la Tessa Quayle, una activista que prepara una denúncia sobre el treball d'una multinacional farmacèuticaa Kenya i és assassinada.
 Els membres de l'Alt Comissionat Britànic estan convençuts que el vidu de Tessa, el diplomàtic Justin Quayle deixarà l'assumpte a les seves mans, però estan molt equivocats. El seu equilibri professional ha basculat en perdre a la dona a la qual tant estimava. Aquests dos éssers de personalitats tan oposades s'atreien mútuament i gaudien d'un feliç matrimoni. Els records d'aquesta unió empenyen a Justin a intentar entendre el que realment va ocórrer. Perseguit pels remordiments i ferit pels rumors de les suposades infidelitats de la seva esposa, Justin se sorprèn a si mateix llançant-se a una perillosa tasca. Ha decidit netejar el bon nom de la seva dona i "acabar el que ella va començar". Per aconseguir-ho, ha d'aprendre a marxes forçades com funciona la indústria farmacèutica i descobrir les complicitats del govern de Kenya i de la Gran Bretanya, el seu propi país. En el transcurs de la seva investigació descobrirà que el mòbil de l'assassinat està vinculat a l'ús del Dypraxa, un medicament contra la tuberculosi que s'està provant en la població de Kenya, posant en riscos les seves vides.



Què ens fa plantejar aquesta pel·lícula?


  • Conèixer les formes d'actuació de les multinacionals farmacèutiques que per maximitzar els seus beneficis posen en risc la salut de la població, especialment als països del Sud. 
  • Valorar les actituds de compromís social i polític d'alguns activistes procedents de països del Nord amb les poblacions més desfavorides dels països del Sud.

Conclusions:

Tot i que no és un fet verídic, aquesta pel·lícula és una clara denúncia cap a les empreses farmacèutiques. És un reflex del que la societat pensa sobre l'ètica d'aquestes empreses, que no són del tot clares alhora de practicar-la.El missatge que vol transmetre l'autor,és que no ens hem de confiar i si veiem que hi ha irregularitats o que passen coses que per a nosaltres no són ètiques,hem d'arribar a la solució del problema i enfrontar-nos a ell.


Entrevista a la Teresa Forcades

En aquesta entrada només volem mostrar una entrevista que li van fer a la Teresa Forcades relacionada amb la grip A,i creiem que és molt encertada tractant el tema que nosaltres estem desenvolupant:


Teresa Forcades i Vila, metgessa, doctora en salut pública

1. DADES CIENTÍFIQUES
  • els dos primers casos coneguts de grip nova (virus A/H1N1 soca S-OIV) es van diagnosticar a Califòrnia (als EEUU) el dia 17 d’abril de 2009 [1]
  • la grip nova no és nova perquè sigui del tipus A ni tampoc perquè sigui del subtipus H1N1: l’epidèmia de grip de 1918 va ser del tipus A/H1N1 i des de 1977 els virus A/H1N1 formen part de la temporada de grip de cada any [2]; l’únic que és nou és la soca S-OIV [3] [4]
  • un 33% de les persones més grans de 60 anys semblen tenir immunitat pel virus de la grip nova [5]
  • des que va començar fins al 15 de setembre ‘09, han mort d’aquesta grip 137 persones a Europa i 3.559 persones a tot el món [6]; cal tenir en compte que cada any moren a Europa entre 40.000 i 220.000 persones a causa de la grip [7]
  • tal com han manifestat públicament reconeguts professionals de la salut – entre ells el Dr. Bernard Debré (membre del comitè nacional d’ètica de França) i el Dr. Juan José Rodríguez Sendín (president de l’associació de col·legis de metges de l’Estat Espanyol) – , les dades obtingudes de la temporada de grip que ja han passat els països de l’hemisferi sud demostren que la taxa de mortalitat i de complicacions de la grip nova és inferior a la de la grip de cada any [8]

2. IRREGULARITATS QUE CAL EXPLICAR
A finals de gener de 2009, la filial austríaca de la farmacèutica nordamericana Baxter va distribuir a 16 laboratoris d’Àustria, Alemanya, la República Txeca i Eslovènia, 72 Kg de material per preparar milers de vacunes contra el virus de la grip estacional; les vacunes s’havien d’administrar a la població d’aquests països durant els mesos de febrer-març; abans que cap d’aquestes vacunes fossin administrades, un tècnic de laboratori de l’empresa BioTest de la República Txeca va decidir per compte propi provar les vacunes en fures, que són els animals que des de 1918 es fan servir per estudiar les vacunes de la grip; totes les fures vacunades van morir; es va investigar aleshores en què consistia exactament el material enviat per la casa Baxter i es va descobrir que contenia virus vius de la grip aviar (virus A/H5N1) combinats amb virus vius de la grip de cada any (virus A/H3N2); si aquesta contaminació no s’hagués descobert a temps, la pandèmia que sense base real estan anunciant les autoritats sanitàries globals (OMS) i nacionals ara seria una espantosa realitat; aquesta combinació de virus vius pot ser especialment letal perquè combina un virus que té un 60% de mortalitat però és poc contagiós (el virus de la grip aviar) amb un altre que té una mortalitat molt baixa però una gran capacitat de contagi (un virus dels de la grip de cada any) [9]
El 29 d’abril de 2009, quan feia només 12 dies que s’havien detectat els dos primers casos de la grip nova, la Dra. Margaret Chan, directora general de l’OMS, va declarar que el nivell d’alerta per perill de pandèmia es trobava a la fase 5 i va ordenar a tots els governs dels estats membres de l’OMS que activessin plans d’emergència i d’alerta sanitària màxima; un mes i mig més tard, l’11 de juny de 2009, la Dra. Chan va declarar que en el món ja teniem una pandèmia (fase 6) causada pel virus A/H1N1 S-OIV [10]; ¿com ho va poder declarar si d’acord amb les dades científiques exposades més amunt la grip nova és en realitat més benigna que la grip de cada any i a més no és un virus nou i ja hi ha una part de la població que té immunitat?; ho va poder declarar perquè al mes de maig, l’OMS havia canviat la definició de què és una pandèmia: abans de maig del 2009 per declarar una pandèmia calia que morís a causa d’un agent infecciós una proporció significativa de la població; aquest requeriment – que és l’únic que dóna sentit a la noció clínica de pandèmia i a les mesures polítiques que se li associen – va ser eliminat de la definició al maig de 2009 [11]; això és el que va permetre que el 26 d’abril els EEUU es declararessin en ‘estat d’emergència sanitària nacional’ quan en tot el país només hi havia hagut 20 persones infectades de la grip nova i cap d’elles no havia mort [12].

3. CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES DE LA DECLARACIÓ DE ‘PANDÈMIA’
  • en el context d’una pandèmia és possible declarar la vacuna obligatòria per a determinats grups de persones o fins i tot per al conjunt dels ciutadans [13]
  • què li pot passar a una persona que decideix que no es vol vacunar? mentre no s’hagi decretat que la vacuna és obligatòria, no li pot passar res; ara bé, si s’arribés a decretar l’obligatorietat, aleshores l’estat té l’obligació de fer complir la llei imposant multa o presó (a l’estat de Massachussetts la multa proposada per a aquest cas podria arribar als 1.000 dòlars per cada dia que passa sense que et vacunis [14])
  • davant d’això, hi ha qui pot pensar: si fan la vacuna obligatòria, doncs em vacuno i ja està, total, la vacuna és més o menys com la de cada any, tampoc no n’hi ha per tant
  • cal saber que hi ha tres novetats que fan que la vacuna de la grip nova sigui diferent de la de cada any: la primera novetat és que la majoria dels laboratoris estan dissenyant la vacuna de manera que amb una sola injecció no sigui suficient i en calguin dues; l’OMS recomana també que no es deixi d’administrar la vacuna per la grip estacional; qui segueixi aquestes recomanacions de l’OMS s’exposa a ser injectat tres vegades; això és una novetat que teòricament multiplica per tres els possibles efectes secundaris, però que en realitat ningú no sap quins efectes pot tenir perquè no s’ha fet mai; la segona novetat és que alguns dels laboratoris responsables han decidit afegir a la vacuna coadjuvants més potents que els utilitzats fins ara en la vacuna anual; els coadjuvants són substàncies que s’afegeixen a la vacuna per tal d’estimular el sistema immunitari; la vacuna de la grip nova que està fabricant el laboratori Glaxo-Smith-Kline, per exemple, conté un coadjuvant anomenat AS03 (una combinació d’esqualè i polisorbat) que multiplica per deu la resposta immunitària; el problema amb això és que ningú no pot assegurar que aquest estímul artificial del sistema immunitari no provoqui malalties autoimmunitàries greus al cap d’un temps (com ara la paràlisi ascendent de Guillain-Barré) [15]; i la tercera novetat que distingeix la vacuna de la grip nova de la vacuna de cada any és que les companyies farmacèutiques que la fabriquen estan exigint als estats que signin acords que els confereixin impunitat en cas que les vacunes tinguin més efectes secundaris dels previstos (ex. està previst que la paràlisi de Guillain-Barré afecti unes 10 persones de cada milió que es vacunin); els EEUU ja ha signat un acord que allibera tant els polítics com les farmacèutiques de tota responsabilitat pels possibles efectes secundaris de la vacuna [16].

4. UNA REFLEXIÓ
Si l’enviament de material contaminat que va fer la casa Baxter al gener no hagués estat casualment descobert, s’hauria produït efectivament la pandèmia gravíssima amb el potencial de causar la mort de milions de persones que alguns estan anunciant. És inexplicable la manca de ressò polític i mediàtic del que va passar al febrer al laboratori txec. Encara és més inexplicable el grau d’irresponsabilitat demostrat per l’OMS, pels governs i per les agències de control i prevenció de malalties en declarar una pandèmia i promoure un nivell d’alerta sanitària màxima sense base real. És irresponsable i inexplicable fins a extrems inconcebibles la bilionària inversió d’euros obtinguts de l’erari públic destinats a fabricar milions i milions de dosis de vacuna contra una pandèmia inexistent, mentre no hi ha prou diners per ajudar els milions de persones (més de 5 milions solament als EEUU) que a causa de la crisi han perdut la feina i la casa.
Mentre no s’aclareixin aquests fets, el risc que es puguin distribuir vacunes contaminades aquest hivern i el risc que es puguin arribar a adoptar mesures legals coercitives per forçar la vacunació, són riscos reals que en cap cas no s’han d’infravalorar. En cas que la grip segueixi tan benigna com fins ara, no té cap sentit exposar-se al risc d’una vacuna contaminada ni córrer el risc de patir una paràlisi de Guillain-Barré. En cas que la grip s’agreugi de forma inesperada com ja fa mesos que anuncien sense tenir cap base científica un nombre sorprenent de persones amb alts càrrecs – entre ells la directora general de l’OMS –, i de cop comencin a morir a causa de la grip moltes més persones del que és habitual, encara tindrà menys sentit deixar-se pressionar per vacunar-se perquè una sorpresa així només podrà significar dues coses: 1. que el virus de la grip A que ara circula ha patit una mutació; 2. que està circulant un altre (o uns altres) virus. En ambdós casos la vacuna que s’està preparant ara no serviria de res i, tenint en compte el que va passar al febrer amb la casa Baxter, pot ser que fins i tot fos la via de transmissió de la malaltia.

5. UNA PROPOSTA
La meva proposta és clara:
  • a més de mantenir la calma, prendre precaucions de sentit comú per evitar el contagi i no deixar-se vacunar, cosa que ja proposen moltes persones de seny al nostre país
  • faig una crida a activar amb caràcter urgent els mecanismes legals i de participació ciutadana necessaris per assegurar de forma rotunda que no es podrà forçar ningú en el nostre país a ser vacunat en contra de la seva voluntat, i que els qui decideixin lliurement vacunar-se no seran privats del dret a demanar responsabilitats ni del dret a ser compensats econòmicament (ells o els seus familiars) en cas que la vacuna els causi una malaltia greu o la mort.

Què entenem per ètica, i quina ètica segueixen les farmacèutiques?

Per entendre millor el terme ètica, ens hem guiat per diferents definicions i gràcies a aquestes, hem pogut entendre quin és el significat d'aquesta:

"L'ètica és la teoria o ciència del comportament moral dels humans en societat" 

"La moral és un conjunt de normes, acceptades lliurement i conscientment, que regulen la conducta individual i social dels humans. A. Sánchez Vázquez Ética Ed.Crítica, B, 1981

"Ètica deriva de êthos -grec-, que significa costum i, per això, s'ha definit amb freqüència l'ètica com la doctrina dels costums, sobretot en les adreces empiristes. La distinció aristotèlica entre les virtuts ètiques, indica que el terme ètic és pres primitivament només en un sentit «adjectiu»; es tracta de saber si una acció, una qualitat, una «virtut» o una manera de ser són o no «ètics». Les virtuts ètiques són per a Aristòtil aquelles que es desemboliquen en la pràctica i que van encaminades a la consecució d'una fi, en què les dianoètiques són les virtuts purament intel·lectuals. A les primeres pertanyen les virtuts que serveixen per a la realització de l'ordre de la vida de l'Estat —la justícia, l'amistat, el valor, etc— i tenen el seu origen directe en els costums i hàbit, per la qual cosa poden cridar-se virtuts d'hàbit o tendència. A les segones, en canvi, pertanyen les virtuts fonamentals les que són com els principis de les ètiques, les virtuts de la intel·ligència la raó: saviesa,  i prudència. En l'evolució posterior del sentit del vocable, l'ètic s'ha identificat cada vegada més amb el moral, i l'ètica ha arribat a significar pròpiament la ciència s'ocupa dels objectes morals en les seves formes, la filosofia moral." J. Ferrater Mora, Diccionari de Filosofia. Ed. Cercle de lectors, B. 1991


L'ètica, com a doctrina, és una branca de la filosofia que estudia la naturalesa del que es considera bo, adequat o moralment correcte. L'estudi de l'ètica està subdividit en diferents temes, entre els quals destaquen: la teoria del valor, la metaètica, la teoria de la conducta i l'ètica aplicada. El dilema sobre com s'ha d'actuar sorgeix per l'existència de la llibertat de l'ésser humà, a diferència dels animals que només actuen per instint i responent a estímuls, tot i que alguns filòsofs i biòlegs creuen que hi ha una continuïtatevolutiva entre els animals i els humans que difumina aquesta separació taxativa també en l'àmbit de l'ètica.

Gràcies a aquestes definicions i altres, hem entès que ètica,és la moral que té  cada persona, per tant,si 
ens hem de centrar en l'ètica de les farmacèutiques,voldrà dir que ens haurem de centrar en la moral que tenen aquestes i  que justifiquen la seva conducta.

L'ètica principal de les farmacèutiques, és guanyar diners per poder invertir en noves investigacions i trobar un tractament per diferents malalties,i és aquí on es genera el conflicte de l'ètica de les farmacèutiques,perquè per molt que  aquestes tinguin la teoria de la seva moral, la societat ha començat a veure que darrere de tot això, hi ha un gran interès econòmic. És per això, que desconfiem de la seva ètica i moral i han començat a aparèixer personatges públics denunciant aquests pensaments i diuen que:

  • Eviten que milions de persones sense recursos econòmics, de països on la sanitat on és a l'abast de tothom, rebin els tractaments que necessiten. Encara que existeixin i puguin salvar-los la vida.
  • Influeixen en la priorització de la recerca farmacèutica, ja que es prioritza la investigació de les malalties que afecten a percentatges elevats de població i amb un alt nivell de vida, on els medicaments puguin donar major rendiment econòmic.
  • Incrementen substancialment els costos dels medicaments,amb un escàs control per part de les administracions públiques.

Un dels personatges públics més coneguts per la denúncia que va fer a les farmacèutiques és Teresa Forcades.
Aquesta monja benedictina va donar a conèixer tota aquesta denúncia a partir de la grip A.

Un altre personatge públic, que també ha criticat la moral de les farmacèutiques, és Richard Roberts, premi Nobel de Medicina l'any 1993 que va concedir aquesta entrevista:





Richard Roberts (Derby, Reino Unido, 1943) defiende con énfasis la libertad de acceso a las publicaciones científicas, porque, dice, la investigación se hace “para que el público la conozca”. Con la misma rotundidad critica la falta de ética en las grandes compañías farmacéuticas por no tratar de curar enfermedades, sino de lucrarse con los medicamentos para patologías crónicas. Roberts estuvo esta semana en el Campus de Excelencia, que se celebró en Gran Canaria, para mostrar que sí hay fondos para investigar en enfermedades de los países pobres y reclamar que las empresas tengan un departamento de investigación al margen de la obtención de beneficios. Premio Nobel de Medicina en el año 1993 por sus investigaciones sobre el ADN, Roberts trabaja desde los años 70 en BioLabs, que creció con la venta de enzimas de restricción (las que son capaces de cortar el ADN en un punto concreto) y que hoy se dirige a la búsqueda de fármacos para enfermedades de países en desarrollo y a bioenergía.
¿Hay todavía muchas trabas a la difusión de la ciencia, a pesar de Internet?
La mayor parte de las publicaciones están controladas por los editores que tienen derechos de propiedad intelectual sobre ellas y que, por tanto, te cobran por leerlas. Incluso yo tengo que pagar por poder leer mis propias investigaciones.
¿Hay alguna forma de cambiar la situación y acceder libremente a este conocimiento?
Un ejemplo de cambio es que el Congreso de EEUU ha obligado a que toda investigación que se haga con cargos a los fondos del  National Institutes of Health [centro de investigación médica dependiente del Gobierno] tiene que ser de acceso libre a todo el mundo en 12 meses. Ahora intentaremos que se pueda leer gratis en seis meses, después en tres meses y después inmediatamente.  
Ha cuestionado la ética de las compañías farmacéuticas en sus conferencias. ¿Cree que en estas empresas predomina el negocio frente a la cura de enfermedades?
Sí, es un problema gravísimo, en la medida en que existen empresas privadas que fabrican medicamentos y precisamente, como son privadas, su objetivo es tener beneficios. Por eso buscan fármacos para enfermedades a largo plazo. Y si yo como compañía desarrollo un fármaco que me ha costado cientos de millones de dólares de investigación, pero que cura la enfermedad, ¿cuánta rentabilidad puedo esperar si se termina el negocio? Las empresas no tienen ningún incentivo a desarrollar fármacos que realmente acaban con la patología. 
¿Cree que debería aprobarse una ley que obligase a que los beneficios que obtienen por fármacos de enfermedades crónicas se destinen, en parte, a la investigación de curas para enfermedades que afectan a personas con pocos recursos o patologías que afectan a población escasa?
Creo que es una decisión que debe tomar la propia compañía, no creo que se deba legislar. Y la razón de no legislar es que las grandes empresas saben los caminos para evitar aplicar esta medida, o bien harían ver que en realidad sí están invirtiendo ese dinero. Lo que es necesario es separar el descubrimiento de una curación de enfermedades de la venta de medicamentos. No podemos pensar que las empresas van a buscar curaciones, porque no les interesa. Y por eso se necesita al sector público, para que los institutos públicos de investigación, con financiación del Gobierno, se fijen en las causas y las curas de las enfermedades.  
Una de las líneas de investigación de su empresa es la filariasis [enfermedad presente en 130 países en vías de desarrollo que se transmite por un mosquito y provoca la ceguera africana y la elefantiasis]. ¿Por qué se centraron en esta enfermedad?
Decidimos caracterizar el gusano de Brugia malayi para saber cómo actúa y poder hacer frente a una enfermedad que no interesa a los grandes laboratorios, que sólo quieren las enfermedades crónicas. Millones de personas padecen esta enfermedad, que afecta a su sistema linfático y, además de causar en muchos casos la ceguera, les desfigura el rostro, lo que conlleva un estigma social en muchas comunidades y un aislamiento. Además, apoyamos la investigación en centros locales de Uganda, Vietnam, Nicaragua y Camerún. Desde nuestra empresa tratamos de aplicar la ética a la investigación. Intentamos investigar en enfermedades que ahora no interesan. Y cuando sepamos curar la filariasis a lo mejor cambiamos de proyectos y nos encaminamos a la bioenergía.
¿Qué opina de las plantaciones de alimentos para producir biocombustibles?
No es ético emplear alimentos para generar energía. La alimentación es lo primero. Lo que hay que investigar es en el aprovechamiento energético de lo que no se come ni tiene otros usos, como, por ejemplo, en el caso del plátano. Cuando nos comemos un plátano, el resto es una biomasa aprovechable. Otra apuesta importante es crear un biorreactor que emplee desechos biológicos para generar energía, con restos de crustáceos o de basuras, por ejemplo.
Ha pasado casi toda su vida de investigación dedicada a la genómica. Una vez que se ha secuenciado el genoma humano, ¿cree que se producirá alguna clonación de un ser humano?
Inevitablemente llegará un día en que se clone a un ser humano, pero no es una pregunta científica, sino una pregunta que se debe hacer la sociedad, en función de las reglas sociales que se establezcan. Y una de las opciones de aplicación de la clonación será cuando haya una pareja que no pueda tener hijos por fecundación in vitro. En ese caso podrían decidir si clonan a uno de los dos para tener descendencia.  
La clonación humana, ¿proporcionará más ventajas, como la mejora del conocimiento científico, o inconvenientes?
El problema aparecerá durante las pruebas de clonación, porque se crearán mutantes y criaturas que no serán muy humanas, y eso podrá llevar a detener las pruebas hasta que acumulemos más conocimiento. Pero no tengo dudas de que llegará la clonación, en 50 o 60 años.
És per això i altres coses, que la societat en general, desconfiem i no creiem en aquesta ètica,i etiquetem la moral de les farmacèutiques com un negoci.






Acta 4

4 d'abril del 2012

Assistents: Mireia Arnal, Sònia Clavaguera, Ganesh Gabarró i Eira Grané

Temes a tractar:
  • Reestructurar el disseny del blog
  • Fer la primera entrada
  • Pujar les actes
Acords:
  • Començar a realitzar l'entrevista
Temes pendents:
  • Ampliar la primera entrada
  • Fer la segona entrada que parli sobre algunes problemàtiques provocades per les empreses farmacèutiques
  • Fer la tercera entrada sobre l'ètica d'aquestes empreses i els seus interessos

Acta 3

15 de març del 2012

Assitents: Mireia Arnal, Sònia Clavaguera,Ganesh Gabarró i Eira Grané

Temes a tractar:
  • Reunir la informació trobada per cada membre del grup
  • Escollir i estructurar la informació considerada més rellevant

Acords:
  • Plantejar l'organització del blog

Temes pendents:
  • Fer la primera entrada "Coneixem la realitat farmacèutica"
  • Penjar les actes al blog

Acta 2

8 de març del 2012

Assistents: Mireia Arnal, Sònia Clavaguera, Ganesh Gabarró i Eira Grané

Temes a tractar:
  • Planificació del blog
  • Definició dels objectius
  • Especificació de rols i tasques

Acords:
  • Seguir el treball de manera constant

Temes pendents:
  • Buscar informació sobre les farmacèutiques, la seva ètica i les problemàtiques socials causades per aquestes